Llegir pot ser bonic…

Com estimular el plaer per la lectura entre els més petits?

Llegir pot ser bonic si ens capbussem en un llibre que ens captiva, que ens interessa, que ens agrada, que ens ajuda… que ens obre els ulls a la realitat que ens envolta. Però no sempre és bonic llegir, doncs no és una tasca fàcil ni senzilla, especialment pels qui n’estan aprenent.

Mala lectura en la mecànica? Quantes paraules per minut llegeix aquesta nena? Sabem que l’aprenentatge de la lectura continua sent una de les principals preocupacions dels mestres i les famílies. Com a formadors de futurs educadors, ens trobem amb el desafiament de permetre que cada infant aprengui al seu ritme, trencant amb la rigidesa d’alguns sistemes educatius… Fet i fet, més tard o més d’hora tots acabem aprenent a llegir. Pensem que el repte més important de l’escola és, en primer lloc, obrir les portes al plaer de llegir, no hi ha altre secret; com diu Emilia Ferreiro “llegir no és desxifrar i escriure no és copiar”, si més no, no només és això.

Segons Teberosky, la literatura infantil és la porta d’accés al món de la lectura, especialment quan els nens encara no poden llegir de forma autònoma. Els permet viatjar, viure aventures trepidants i trobar els tresors que s’amaguen a les planes dels llibres.

Cap adult llegeix el primer llibre que li cau a les mans, cal que almenys ens desperti l’interès i la motivació. De la mateixa manera, caldrà triar molt bé el llibre que posem a les mans d’un infant i fer una reflexió delicada, sensible i atenta, per conèixer la qualitat literària del llibre o la lectura en qüestió: les motivacions dels nostres petits, la temàtica, la bellesa de la història, la qualitat del text i de les il·lustracions, el tipus de lletra, el nombre de pàgines… Agafeu el llibre, obriu-lo, pareu atenció a l’olor de les pàgines, feu-hi una ullada, assaboriu-lo, i aleshores trieu!

Borges diu que el verb llegir és un dels pocs verbs que no suporten el mode “imperatiu”, com estimar o somiar. No podem ordenar a algú que “llegeixi”, de la mateixa manera que a ningú se li pot manar que estimi o somiï.

Us compartim els deu “drets del lector”, en paraules de Daniel Pennac a l’assaig Com una novel·la

El dret a no llegir
El dret a saltar pàgines
El dret a no acabar un llibre
El dret a rellegir
El dret a llegir qualsevol cosa
El dret a llegir el que m’agrada
El dret a llegir en qualsevol lloc
El dret a fullejar
El dret a llegir en veu alta
El dret a callar

Us convidem a reflexionar sobre aquests drets, i tenir-los presents, bé sigui com a mestres, pares o lectors, ja que si descobrim el plaer de llegir, tot vindrà donat.

Inspirats en Rodari, us recomanem que vetlleu cada dia per un temps de lectura, sense presses, sense demanar res a canvi, que llegiu en veu alta a qualsevol edat, GAUDINT-NE… i entenent que “la lectura és un privilegi i no pas un deure”. Llegir històries i compartir lectures amb els infants pot ser una de les pràctiques més senzilles i enriquidores.

Llegir: per aprendre, per saber, per pensar, per viure aventures, per entretenir-nos, per evadir-nos, per imaginar, per sentir, per valorar la tendresa, per plaer… Al capdavall, llegir pot ser bonic, així de senzill!

Com diu la saviesa popular, hi ha lectures per a tothom; només cal que tu, trobis la teva. Avui més que mai, gaudiu d’un bon llibre! Feliç Diada de Sant Jordi!

Muntsa Benlliure, Cap d’Estudis

Cicle Formatiu de Grau Superior en Educació Infantil

Institució Dual